IDijous 30 de juliol de 2015.
Molt bon dia Senyor Batle, senyores i senyors,
Sr, Regidor de Hisenda, el motiu d'aquesta compareixença és demanar-li aclariment sobre la política pressupostaria que pensen desenvolupar durant aquesta legislatura.
Idò per una banda te l'obligació legal de mantenir l'equilibri pressupostari amb tot el que comportar amb rigor i facilitat per evitar els efectes expulsió de l'activitat econòmica privada, i per altre els seus companys regidors de govern fan, tot seguit, declaracions que sempre suposen o be un increment de despesa o be d'actuacions que suposen reduir l'activitat econòmica real que es traduirà, tard o d’hora, en reduccions de recaptació.
Es cert que vostès s'han trobat amb un ajuntament amb uns comptes sanejats i amb una economia en ple procés de creixement, que, sense cap dubta, suposa increments de recaptació, de benestar i, per suposat, d'equitat.
Però miri, la situació de bonança actual no és fruit de la casualitat; idò en economia no passar el mateix que amb la meteorologia; la prosperitat és el fruit pacient de la política econòmica encertada, mentre que les crisis són el resultat de polítiques econòmiques dolentes.
Me cregui quant li dic que tinc una sincera simpatia per vostè; idò sa tasca que te per endavant no em sembla gens fàcil. Vostè te i tindrà l'obligació de dir “NO” al seus companys. Tindrà l'obligació de fer-los aterrar cada vegada que s’enlairen, que per lo vist fins ara, serà sovint. Vostè ha de tenir els peus ben clavats en la realitat.
Encara no hem superar totalment una crisis que ja es coneix como la Gran Recessió, motivada per l’existència d'una economia sense reformar amb la qual el creixement econòmic es centrava principalment en el sector immobiliari, a on es va generar una bimbolla que, va tenir como una de ses seves principals derivades, una segona bimbolla del sector públic. Idò molts dels increments de despesa es vàrem poder finançar per la creixem recaptació que aquell sector va generar. Per suposat la segona bimbolla va acabar esclatant amb les greus conseqüències d'impagaments que no podem oblidar..
A partir d'aquí l'única forma de retornar a una situació de creixement passava, inexorablement, per mantenir l'equilibri pressupostari i fer reformes que pugessin contribuir a generar més activitat fent més fàcil la reassignació de recursos entre els diferents sectors.
Tota aquesta feina, en bona mesura, ja la ha feta el Partit Popular des de les diferents administracions la passada legislatura. I ara del que es tracte es de consolidar tot el aconseguit i continuar amb l'aposta per el creixement. Per la qual cosa hi ha que perseverar en ses dues línies que l'he dit: equilibri pressupostari i reformes. Això és el que ha ofert i ofereix el PP, sabent que, sense cap dubte, reformar es difícil i en moltes ocasions no és popular, però no reformar condueix a l'estancament, a la caiguda de la recaptació, a l'increment de les dificultats i, també senyor regidor, de les desigualtats, als desnonaments.
I què és el ofereix d'esquerra? Senyor regidor. És possible que mos ho expliqui? Tenen un model d’admiració econòmica propi, pensat, assajat a qualque banda?.
L'hi faig enquestes preguntes perquè, a aquestes alçades, resulta evident que l'esquerra te un problema amb l'economia. Com escribia fa pot temps un conegut comentarista, és el seu punt feble, el seu taló d’Aquil•les.
A Balears, l'experiència del dos anteriors pactes i a Espanya la presidència del Senyor Zapatero no son si no un parell d'exemples del molts que es podem posar sobre aquesta qüestió.
Ara, a més a més, han començat aquesta legislatura amb proclames de caire populista. Es a dir, fent promeses de gasto no recolzades pels corresponents ingressos. Sense parlar mai de la possibilitat de millorar la gestió. El que en qualque ocasió han denominat "nou model econòmic" consisteix únicament en ignorar la vinculació entre ingressos i gastos. Com si fos possible gastar i gastar.
Però senyor García, em sap greu recordar-li algo -que vostè sap de sobres- i que els seus companys intenten que oblidi: tota despesa ha de tenir el seu corresponent ingrés. Quelcom que es com la llei de la gravetat. Idò, malgrat tots votessin en contra de sa mateixa, aquesta continuaria en vigor. Tot el que es gasta sempre és pagat per qualcú.
Centrant-se només en el gasto és pot acabar destruint allò que és diu voler protegir. Recordi que constitueix un abús de poder menysprear, per fins ideològics, els principis fonamentals de l’economia.
Sembla -i ara ens pot aclarir la seva posició- que els nous governs d'esquerra no son capaços d'oferir un model diferent del de continuar gastant. Diguem que el sistema no funciona, però només són capaços d’oferir una única solució que, simplement, no és possible.
El populisme és utilitzar el poder polític aprofitant-se de la ignorància de la gent amb l’única finalitat d’acumular més poder.
Augments de plantilles per tota arreu i, per suposat i especialment, augment d’alts càrrecs, d’inversions, de subvencions, de rendes bàsiques invisibles, creació de nous Consells Assessors, noves oficines, etc. Sap el Sr. Regidor que tot això s’haurà de pagar amb nous impostos?, O és que pensa reduir la despesa en qualque altre partida?. I si és així, de quina?. Pot ésser, pensen cometre els mateixos errors dels anteriors Pactes?. Per favor, mos aclaresqui la seva posició.
Sense cap dubta les administracions han de protegir als més desafavorits –és una de les seves principals obligacions- amb ses corresponents transfències que compleixin amb el requisit d’arribar, efectivament, als que les necessiten. Quelcom que no és tan fàcil com gastar més.
A més a més, l’èxit de l’estat de benestar no és pot mesurar pel numero de persones que el necessiten, sino ben al contrari pel número de persones que deixen de necessitar-ho. No està d’acord amb aquesta afirmació senyor regidor?
I per altre banda, la política social no és sino una part molt important de la política econòmica. No són dos idees distintes, no són dos camins paral•lels, sino un tot complexo però integrat. Idò sempre la persona humana és el sentit i el fi d’un bon programa polític.
Així que des de aquesta perspectiva tampoc resulten tranquil•litzadors els anuncis fets pels seus companys. Idò és la política econòmica lliberal la que garanteix l’estat de benestar sostenible donat que és progrés econòmic i la major llibertat les que contribueixen a generar els recursos per ajudar als més desafavorits.
Anuncis com el de tancar terrasses, no donar llicencies, moratòries, restriccions horàries, etc. no ajuden a crear la necessària activitat econòmica. I sense més activitat econòmica retorna la manca de recaptació, l’increment de necessitats, l’atur, i la desigualtat.
No hem sentit cap declaració amb el sentit de millorar l’administració, d’evitar despesa innecessària, de reduir la ofegadora burocràcia, de augmentar la facilitat per dur a terme projectes personals o de facilitar l’innovació. No hem sentit res en la direcció de la eficiència o de millorar la gestió. No. Només hem sentit parlar de més gastos i menos facilitats per l’economia.
En definitiva, senyor regidor: Coincideix vostè amb el que sembla el pensament generalitzat de l’actual esquerra que quant més gasto públic millor? O, al contrari pensa, com noltros, que hi ha que quitar grassa per generar múscul?. De fet, si avui vostè aquí recolza l’equilibri pressupostari, ja tindrem solucionat la mitat del problema. Perquè per quadrar els comptes hi ha que gestionar, es a dir, anar a l’arrel dels problemes, sumar i restar, prendre decisions difícils, i fugir de la sempre solució fàcil de tapar-los amb dobles dels ciutadans, disparant amb pólvora del rei. Quina és se seva posició Sr. García?.
Tras la comparecencia la decepción fue notable, pues parece que quieren reproducir el modelo de "restricción financier blanda" de la Comunidad Autónoma, esto es, gastar y gastar confiando que lleguen más recursos procedentes de una administración superior.
No hay comentarios:
Publicar un comentario